Reindustrialitzar el Garraf

 

L’ecosistema del Garraf es caracteritza per un pentàmer consolidat a partir del turisme, el comerç, la cultura, el lleure i la salut. En conjunt, aquest mosaic depassa el 81% del VAB comarcal.

Per contra, el pes del sector secundari mostra un retrocés continuat a partir de la desaparició del tèxtil, a mitjans de la dècada dels 70, i posteriorment el metall, fins a conseqüències de deslocalització molt recents. Avui el paper de la indústria és inferior al 10% de l’economia comarcal.

L’altra activitat rellevant té a veure amb l’habitatge, com a resposta al creixement de la demanda per part de nous residents. La construcció aporta devers el 10% al VAB de la comarca. Avui dia el sector de la construcció iguala o, fins i tot, supera el sector de la indústria pel que fa al dinamisme i la contribució al VAB comarcal.

Una altra singularitat de l’economia comarcal és l’atomització del teixit productiu. Un de cada tres llocs de treball està ocupat per treballadors autònoms. És una de les comarques amb major proporció d’autònoms.

A més, la mitjana de plantilles per centre de cotització avui és 6,13 afiliats; molt per sota de la mitjana catalana. Això té a veure amb la feblesa de les estructures empresarials a la comarca. Cal tenir en compte, a més, que els principals centres de cotització es troben en el sector públic i en l’àmbit sociosanitari. Sense aquests, la mitjana de treballadors per plantilla cauria a ràtios inaudites.

Una altra dada significativa és la reducció progressiva dels centres de cotització. En els darrers 13 anys, la comarca n’ha perdut un 7,3% (de 4.344 a 4.027).

La referència que expressa prou bé la dinàmica és el percentatge de residents que treballen en la mateixa comarca, un 54%. Coneguda com la taxa d’autocontenció, aquesta és la més baixa de Catalunya.

Pel que fa a la taxa d’autosuficiència, el 88% de llocs de treball que hi ha al Garraf estan ocupats per residents a la mateixa comarca. És a dir, no és una comarca que atregui treballadors que resideixin extramurs.

Les dades expliquen la feblesa del mosaic empresarial i l’estructura socioeconòmica de la comarca del Garraf, que també es revela en la taxa d’atur; avui, en un 11,40% (juliol 2022), sempre per damunt de la mitjana catalana entre 1 i 2 punts percentuals.

El declivi de l’activitat industrial ha derivat en una excessiva vel·leïtat de l’economia comarcal i això fa que sigui del tot sensible als cicles depressius perquè no troba l’equilibri necessari en les activitats de serveis a consum final i en la construcció.

Més que un antídot, es fa exigible una revitalització del teixit industrial per equalitzar el mosaic empresarial i dotar l’economia comarcal amb una fortalesa que ara no té i, de retruc, assolir un equilibri en el mercat de treball i, en general, en l’aspecte socioeconòmic.

Molt a tenir en compte, la unitat comarcal, tant de les institucions com dels agents implicats, ha de ser el mascaró de proa d’aquest extraordinari repte per a la comarca.

Isidre Also
Director de l’Agència NODE Garraf