Diferents disciplines com la geografia, la literatura, la filosofia, l’economia… s’han aproximat als fonaments del viatge a través de la història de la humanitat. El viatge ens és consubstancial a la nostra manera de ser: ha sigut primordial per a la supervivència com a espècie i, al mateix temps, ens ha permès desenvolupar la intel·ligència i el progrés encara que sigui pels contrastos que descobrim al viatjar a llocs i societats amb altres cultures que ens contrasten i relativitzen com a éssers socials i culturals. Des de mitjans del segle passat, aquest deler pel viatge l’hem identificat com a turisme: la indústria de la felicitat.

Qui ens ho havia de dir: hem passat de la turismofòbia al col·lapse del turisme a causa de la pandèmia. Entre el que vam viure el 2019 (any rècord en tots els indicadors turístics del país) i el 2020 (escenari zero pel que fa a visitants), hi ha una pandèmia causada per un virus que ha deixat fora de combat al sector turístic català, espanyol i internacional. Gràcies als ajuts dels diferents governs en forma d’ERTOs i altres mesures de suport a la petita i mitjana empresa, hem pogut transitar durant els darrers catorze mesos un confinament dur, sense majors traumatismes socials i econòmics, de moment. Necessitem una ràpida recuperació del sector turístic, per tornar a generar i redistribuir riquesa, evitar el tancament d’empreses i la pèrdua de llocs de treball.

La pandèmia ha causat una crisi de la demanda turística per la impossibilitat de viatjar. La mobilitat s’ha vist reduïda a la mínima expressió, només per causes molt justificades. El turisme activa les companyies aèries i ferroviàries, el transport per carretera, els allotjaments i la restauració, el comerç, els monuments, la cultura i l’esport, etc. Aquesta demanda s’està reactivant amb el progrés de les vacunacions, a mesura que ens acostem a la immunitat de grup.

L’impuls a viatjar segueix essent tan viu ara com abans de la pandèmia o abans de tantes altres calamitats patides al llarg del temps. I això ja ho estem percebent en les tendències de cerca a internet: estem veient com es va reactivant la reserva de vols i allotjament de cara a la propera temporada, a l’espera que els mercats internacionals aprovin les seves mesures i limitacions a viatjar més enllà de les seves fronteres.

És molt probable que el proper estiu encara presenti dades inferiors a les del 2019, però podrem observar una forta tendència al creixement respecte al 2020. Seran molt importants els visitants procedents de Catalunya i Espanya pel simple fet de tenir un nivell homogeni de vacunació i dels principals indicadors de la pandèmia. Però cal esperar que l’àmbit europeu també es comenci a reactivar. Serà a la tardor quan aquestes tendències les podrem observar de manera més contundent, així com també, la recuperació del mercat americà.

Dit això, és inevitable fer-se algunes preguntes. Llavors, aquests catorze mesos de pandèmia, de greus situacions familiars per la pèrdua dolorosa d’éssers estimats en circumstàncies duríssimes, no ens deixaran cap petjada? Tot tornarà a ser com abans de la pandèmia i no trigarem a veure les grans concentracions turístiques a determinats espais, que tornaran a activar la turismofòbia?

Durant la pandèmia hem tingut ocasió d’intercanviar moltes opinions, de llegir reflexions d’experts al voltant d’una modificació probable dels hàbits del viatge. De fet, el passat estiu vam observar com tots plegats vam buscar destinacions de muntanya o d’espais rurals on el medi natural es manifesta amb tota la seva opulència i, en molts casos, aquests espais es van saturar, així com els allotjaments (càmpings, turisme rural, hotels…).

Al costat d’aquesta tendència emergent vers les destinacions de natura, ja sigui de muntanya o de costa, evitant els espais amb grans concentracions, també hem observat la tendència a l’ús de les eines digitals per a satisfer les necessitats d’informació, així com la contractació dels serveis o de l’allotjament, entre altres.

De fet, aquestes dues tendències, la natura i la digitalització, formen part dels grans eixos del Next Generation UE, que ha de rellançar el sector turístic de casa nostra. Els NGUE són ara el gran estímul per a la reformulació de l’activitat turística en termes de generar un model de turisme sostenible des del punt de vist econòmic, mediambiental i social. Un model orientat a la demanda gràcies a la versatilitat de les transformacions digitals, que fan encara més accessible l’oferta i, sobretot, que la permeten segmentar millor en base a les preferències i característiques de cada persona.

Des del 2017, des de la Diputació de Barcelona estem impulsant un model de turisme sostenible implantant la Certificació Biosphere a totes les comarques de Barcelona: prop de sis-centes empreses estan en procés d’obtenir-la. També fomentem un màrqueting sostenible i participatiu a través del Cercle de Turisme, on prop de cinc-centes empreses i serveis turístics d’ens locals en formen part, per tal de posicionar internacionalment les marques Costa Barcelona, Paisatges Barcelona i Pirineus Barcelona, junt amb el “Barcelona és molt més”, com a destinacions turístiques sostenibles i responsables, acollidores de totes aquelles persones que senten per als residents de la destinació el mateix respecte que nosaltres sentim per elles. Bona feina!

 

Abigail Garrido Tinta

Diputada delegada de Turisme

Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç

Diputació de Barcelona