El ”baby boom” de les fotovoltaiques

Si durant els anys seixanta i setanta els catalans van decidir que era el moment de procrear i augmentar la natalitat, justament en el moment en què es vivia una dictadura més tova i quan l’estat veia amb bons ulls tenir molts fills, ara és la Generalitat i Europa qui ens estan posant una catifa ben suau i còmoda de transitar, perquè tothom pugui generar la seva pròpia energia.

Una catifa que per als que volen instal·lar panells fotovoltaics a casa seva es tradueix en subvencions de l’ICAEN i reducció de l’IBI que els ajuntaments bonifiquen. Per poder caminar per la catifa abans, però, els usuaris han de fer-se moltes preguntes: Necessito bateries? Em serà rendible? Tindré un estalvi real? Les puc posar a tot arreu? Podré vendre el que no consumeixi? Les respostes no són sempre fàcils i depenen de molts factors que cal valorar per tal que tinguem una instal·lació ben dissenyada, i per això és molt recomanable tenir l’assessorament tècnic d’un enginyer.

Ara per ara la majoria d’instal·lacions que s’estan realitzant són d’autoconsum, sense bateries i sense venda d’excedents d’energia a xarxa. És a dir, que l’energia que es genera s’ha de consumir quan es produeix. És molt habitual en el cas dels habitatges que durant els mesos de més generació hi hagi hores del dia que estem produint energia que no consumim i que s’injecta a la xarxa. Si no tenim contractació de venda d’excedents estem regalant energia, i si en tenim el preu de venda és tan baix (de 0,05 – 0,06 €/kWh; quan podríem estar comprant energia a 0,15€/kWh) que potser fins i tot no surt ni a compte vendre-la. Però les que sí que estan guanyant són les empreses elèctriques, que compren l’energia del excedents fotovoltaics a baix preu o a cost zero i el venen a preu de mercat.

Per tant és molt important tenir una instal·lació ben dissenyada, a fi que l’energia que generem la consumim al moment. És per això que el món industrial s’està llençant a instal·lar plaques a les cobertes de les seves naus, perquè ells sí que consumeixen el cent per cent del que estan produint de forma instantània. Fins i tot algunes empreses es plantegen, a més de cobrir les seves teulades, aprofitar els terrenys industrials (o no) propers a les seves instal·lacions per instal·lar nous camps fotovoltaics, i és en aquest punt on les administracions han d’estar alerta per regular ja que si no ho fem amb seny podem canviar el paisatge de forma irreversible.

Les administracions locals poden acollir-se a línies de subvencions que permetran reduir les factures dels equipaments municipals. Però hi ha algunes que estan donant un pas més i ja estan pensant com traspassar aquesta energia generada des del propi municipi als ciutadans, i que d’aquesta manera també es puguin beneficiar de la generació elèctrica de proximitat. I aquí apareix un nou actor: Les comunitats energètiques, un ens administratiu que encara ningú sap ben bé com articular i que ha de ser una eina perquè tothom pugui accedir de forma més o menys fàcil a l’energia que s’està produint al seu municipi. No faciliten les coses que les comunitats energètiques es puguin desenvolupar com a molt a 500 metres dels punts de producció, ni que les administracions locals tinguin les eines administratives de com desenvolupar-les. No ho estan facilitant les empreses distribuïdores que disposen de xarxes amb poc manteniment i no prou dimensionades perquè es puguin abocar kwh. Qualsevol intent d’aportar energia a la xarxa des de la producció fotovoltaica implicarà en molts casos modificar la xarxa de distribució.

Crec en un país on la fotovoltaica tindrà un pes important, on hem de produir i consumir el més a prop possible, on tenim els professionals adients per dur-ho a terme. On les administracions han de ser valentes i legislar perquè l’accés a una energia sostenible i a preus raonables sigui possible.

Estem vivint el “baby boom” de les energies renovables, ara sembla tot molt fàcil, i alguns s’estan pujant al carro perquè hi veuen negoci. Però pensem què passarà quan d’aquí uns anys tots els panells fotovoltaics que estem instal·lant ara perdin rendiment i no produeixin l’energia esperada. Caldrà renovar-los ? Com haurà evolucionat la tecnologia? Què farem amb els residus que es puguin produir del desmantellament o substitució d’instal·lacions? Hem de reflexionar tots plegats per planificar no només a curt termini sinó a llarg termini, per preveure què pot passar en el futur.

Les instal·lacions fotovoltaiques són una bona eina per a ser autosuficients, des de l’àmbit més domèstic fins a l’industrial, i també per les administracions que poden veure reduïdes les factures. Però cal pensar a llarg termini, on apareixeran amb força nous actors, com les bateries domèstiques i els cotxes elèctrics, que han d’acabar de trobar el seu espai en aquesta nova forma d’entendre l’energia elèctrica.

Que aquest “baby boom” fotovoltaic que estem vivint ens serveixi per pensar quin és el futur que volem.