Anàlisi, propostes i diàleg social

El mes de novembre vam participar en les 1es Jornades d’Economia, organitzades per les Cambres de Comerç del Garraf i de l’Alt Penedès, conjuntament amb l’Agència de Desenvolupament Econòmic NODE. Aquesta primera edició es presentava amb el títol Infraestructures i serveis de mobilitat per afavorir el binomi comarcal Alt Penedès Garraf.

Des de el nostre punt de vista, la vegueria és una realitat que camina molt a poc a poc. No la veiem viable a curt termini com a forma d’organització funcional i administrativa, però això no vol dir que no existeixi una realitat econòmica, de relacions socials, sanitàries, educatives i també polítiques, que ens interpel·la a tots els agents econòmics i socials a posar la nostra visió en aquestes relacions. A més, aquesta visió de l’economia, les infraestructures i la mobilitat s’ha de fer en clau de sostenibilitat i justícia social. Creiem que ara l’economia no pot ser si no és sostenible i inclusiva.

Dues realitats comarcals, amb relacions econòmiques i socials, però que podrien fer-ho d’una forma més intensa, si milloréssim determinats aspectes.

Primer fem l’anàlisi.

La comarca de Alt Penedès té una població de 109.000 habitants; taxa d’atur, 10,18% (5000 aturats); taxa d’atur femení, 5% per sobre del masculí. La seva població ha crescut un 25% els últims 20 anys i aquest creixement s’ha produït en les poblacions més grans: Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i els Monjos i Sant Sadurní d’Anoia. La seva estructura productiva s’aguanta sobre tres pilars: serveis, indústria (maquinària i automoció) i sector del cava i el vi. La comarca, que té en la seva diversificació econòmica el seu principal factor de competitivitat, també té una bona disponibilitat de sòl i una bona localització estratègica. Les paraules clau del futur de l’Alt Penedès són el medi ambient, l’eficiència energètica, el reciclatge, l’economia circular, el paisatge i més indústria.

El cas del Garraf, amb una població de més de 150000 habitants, té una taxa d’atur del 12.36%  i el seu atur també es femení (5 punts per sobre de la taxa d’atur masculí). La seva població ha crescut prop del 40%, en una comarca més petita en km2 i, per tant, amb molta més densitat de població, sense acompanyar infraestructures i serveis necessaris. La seva economia: sector serveis, 80%; indústria, 11%; i construcció, 8%. És una comarca petita en extensió. La competència entre usos productius i residencials (escàs espai disponible) fa que hi hagi dificultats per iniciar i trobar noves activitats econòmiques i creació d’oportunitats laborals que puguin retenir la mà d’obra existent. Més del 40% de la població treballadora és expulsada a treballar a d’altres comarques: el Barcelonès, el Baix Llobregat i l’Alt Penedès. Els seus punts forts són l’accessibilitat als mercats, la localització i l’alta qualificació dels recursos humans. Però s’ha de dir que és comarca residencial amb gran dependència de factors exteriors que debiliten força i dinamisme.

Les relacions intercomarcals entre el Garraf i l’Alt Penedès es produeixen de la següent manera: cotxe privat, prop del 90%: la resta, en transport públic (serveis d’autobusos clarament insuficient per poder competir amb una autopista).

El total de desplaçaments que es fan a les dues comarques: 40% del desplaçaments en vehicle privat, un 10 % en transport públic i un 50% es mobilitat activa (a peu o en bicicleta).

Els principals motius de desplaçament que tenen les persones els podem englobar en dos grans grups:

Laboral (feina i estudis): Aquest motiu representa més del 20% del total de desplaçaments i, d’aquest 20%,  més del 50% es fan en vehicle privat.

Personals (compres, metge, hospital i cures a 3ers): Aquests tres motius ja representen prop del 25% del total de desplaçaments que es produeixen.

Pel que fa als polígons d’activitat econòmica, tenen escassa accessibilitat en modes sostenibles alternatius a l’ús del vehicle privat. Gaudeixen de la màxima accessibilitat a la xarxa viària.

Si analitzem les infraestructures existents que connecten l’Alt Penedès i el Garraf, pel que fa a la xarxa viària per carretera:

  • L’aposta de les administracions sempre ha sigut el cotxe privat; tenim autopista C-15 (amb peatge a l’ombra)

 

  • L’AP7, ara gratuïta. Hem de veure com evoluciona l’increment del trànsit, col·lapses de cap de setmana a Vilafranca (contaminació) i l’augment del trànsit de mercaderies amb camions.

 

  • La C-32 va dinamitzar el Garraf a principis dels 90, però ara el preu del peatge esdevé una frontera per al desenvolupament econòmic de la comarca (no hi ha alternativa a l’autopista)

    Pel que fa a la xarxa de transport públic col·lectiu per carretera:

    Quant a la xarxa ferroviària:

    • Clarament millorable, tant a l’Alt Penedès i al Garraf pel que fa a les rodalies. Millorable en la freqüència i en la tarificació que penalitza a la població laboral i estudiantil.

     

    • Mitja distància: oferta mínima

     

    • Llarga distància: sense parada

     

La línia orbital Vilanova – Vilafranca vertebraria clarament el territori i Catalunya, ja que ara passa tot per a Barcelona. Com a inconvenient, resulta cara i intervindria en el territori de forma agressiva. Les alternatives: línia d’autobusos electrificat, tramvia…

Feta l’anàlisi, passem al terreny de les propostes pel que fa als serveis i infraestructures orientades a la mobilitat laboral. Aquestes poden ser alguna d’elles:

  • Serveis de transport públic als PAE (actualment deficitari).
  • Cobrir itineraris més recurrents
  • Equilibri entre la major cobertura territorial possible i una elevada velocitat comercial (rutes directes, priorització semafòrica…),
  • Ajustar horaris a hores d’entrada i sortida a la feina
  • Incloure mobiliari a la parada (marquesina, il·luminació..)
  • Informació online i mitjançant app del serveis
  • Finançament públic i privat (empreses) gratuïtat pels treballadors…
  • Potenciar i ampliar els serveis de busos d’empresa i mancomunar-los perquè passin a ser busos dels polígons.
  • Xarxa d’itineraris de bicicleta.
  • Carrils bici i aparcament segur i còmode.
  • Polígons itineraris de connexió i interns.
  • Programes per promoure la bici a les empreses (ajudes econòmiques a l’adquisició, formació vial, petites reparacions i manteniment, flota de bicicletes d’empresa…).
  • Cessió temporal de bicicletes (rotativa) als treballadors per part de l’administració pública (ajuntaments, Consell Comarcal, Diputació…)
  • Itineraris a peu segurs i còmodes (interns i de connexió) per desplaçar-se als polígons i d’accés al transport públic (voreres amples, ben pavimentades i il·luminades, creuaments de la calçada suficients i segurs…)
  • Facilitar la intermodalitat.
  • Ús de diferents modes en diverses etapes d’un mateix desplaçament (transport públic: integració tarifaria, horària, física i informativa). Aparcaments de dissuasió (P&R) cotxe-transport públic
  • Promoure el cotxe i furgoneta compartida (carpool / vanpool).
    • Web i app de contacte dels conductors amb els passatgers. Crear una comunitat d’usuaris. Oferir incentius (places d’aparcament prioritàries en les empreses, donar vals de gasolina i/o de revisió i manteniment del vehicle, etc.)
    • Promoure la furgoneta compartida (vanpool). Propietat de l’empresa per a ús dels treballadors per als seus desplaçaments a la feina amb una ruta preestablerta.

      Aquestes decisions de donar serveis a més població, unificant recursos i, per tant, sent més eficients, han d’anar acompanyat amb una millora en els serveis de mobilitat. Recordo: en 40 anys la població s’ha doblat, però no s’han doblat els serveis públics ni les infraestructures ni les inversions.

      S’ha d’avançar en aquesta visió supracomarcal. Per exemple: els sindicats treballem de forma intercomarcal, la FEGP, l’Ateneu cooperatiu de l’Alt Penedès i el Garraf, però també la Mancomunitat Alt Penedès-Garraf o el propi consorci sanitari Alt Penedès Garraf.

      Per què no podem pensar  en que la mateixa Cambra  pugui ser intercomarcal?

      Mitjans de comunicació de ràdio i televisió, Canal Blau i RTV Vilafranca?

      La UPC Vilanova és de Vilanova? O venen estudiants d’arreu de Catalunya?

      És possible planificar la FP amb una visió conjunta a les dues comarques?

      Podem planificar els PAE i tota la mobilitat, de forma conjunta?

      L’Agencia de Desenvolupament NODE Garraf podria treballar amb una futura agència de desenvolupament del Penedès? Podria ser una única agència que planifiqués l’estratègia de l’Alt Penedès i el Garraf, quan, a més, hi ha una coincidència dels actors que intervenen?

      CCOO proposem:

      1. Acordar una estratègia industrial i productiva orientada a garantir l’equilibri territorial i social

       

      • Pacte per la reindustrialització del territori, defensant la indústria que tenim i reconversió ind. automoció + sostenible.

 

2. Planificar i dotar les polítiques de mobilitat, infraestructures i xarxa de transport públic que permetin connectar el territori i garantir la mobilitat sostenible.

  • El peatge de la C-32 com a limitació del creixement econòmic del territori.
  • Instar al Govern de la Generalitat a fer una revisió immediata de les zones tarifàries del transport públic per tal d’assimilar-les a l’àmbit de la regió metropolitana i evitar la desproporció comparativa.
  • El projecte del traçat orbital per al ferrocarril és una necessitat peremptòria per assolir la cohesió i la interconnexió de les perifèries de la regió metropolitana de Barcelona i donar resposta a les necessitats creixents dels ciutadans del Garraf i l’Alt Penedès que han de desplaçar-se per motius laborals, socials, sanitaris o formatius a d’altres comarques.

3. Potenciar la indústria turística i la destinació turística d’excel·lència.

4. Reforçar el sistema sanitari integral a les nostres comarques.

    • Reforçar l’atenció sanitària a la primària i salut mental
    • Potenciar polítiques en el sector de la dependència i de les cures (comarca amb una forta pressió residencial, d’edat elevada que necessitarà madurar aquest sector en els propers anys).

5. La diversificació econòmica, com la millor de les estratègies per afrontar qualsevol tipus de crisi.

  • Complicitat i la planificació conjunta del territori
    I una última proposta: enfortir el diàleg social!

    Albert Rodríguez

    Coordinador de CCOO al Garraf l’Alt Penedès