Neàpolis va acollir els dies 3 i 4 de desembre el segon Simposi Garraf organitzat per Node Garraf

En el congrés va debatre al voltant de l’acció de les indústries i agents culturals del territori

L’auditori de l’edifici Neàpolis de Vilanova i la Geltrú ha acollit els dies 3 i 4 de desembre la segona edició del Simposi Garraf, unes jornades d’economia i estratègia comarcals. Un certamen promogut per l’Agència de Desenvolupament NODE Garraf que enguany ha adreçat les jornades a l’anomenada economia taronja, al voltant de l’activitat cultural com a propulsora de l’espai econòmic de la comarca, la creació i el coneixement, els estímuls d’iniciatives empresarials i d’atracció de talent.

L’objectiu material d’aquestes jornades d’economia i estratègia comarcals és aplegar els criteris d’experts, els referents d’altres territoris i les aportacions dels agents econòmics, socials i polítics de l’espai més proper.

Durant aquests dos dies ha quedat palès que la comarca del Garraf, en el seu conjunt, reuneix un nombre rellevant d’actius culturals i alhora unes condicions propícies per al desenvolupament de l’economia creativa. A més hi ha tot un cens de professionals, empreses i institucions que s’emmarquen en el segment de les indústries culturals i creatives que van des de les arts plàstiques, visuals i escèniques com del cinema, l’arquitectura, el disseny, l’editorial la moda, la música, la publicitat o els videojocs, passant per tot el llegat patrimonial, tradicional i museístic del territori.

De la primera jornada en va destacar la ponència de Jaume Roures, soci fundador del grup Mediapro qui d’entrada va comparar la mentalitat d’altres països en donar un suport les indústries culturals amb una major visió estratègica, “aquí hi ha un concepte de subvenció més clientelar, quan en realitat està demostrat que invertir en cultura es multiplica per tres”.

   

Roures considera que caldria avançar en el desenvolupament d’una llei de mecenatge, aspecte que va corroborar la ponència de Mònica Pagès, de l’àrea de Debats i Pensament de la Fundació Catalunya Cultura, que ha creat una plataforma per la llei de mecenatge amb vàries reunions al Parlament de Catalunya per incloure la cultura en un tram de la desgravació de l’IRPF, “el mecenatge és un model que cau pel seu propi pes”, va concloure Pagès.

El mateix dia també va destacar l’exposició de tres models de ciutats que han creat singulars estratègies i projectes vers les indústries culturals i creatives. És el cas de Terrassa com a Ciutat del Cinema de la UNESCO, de Zaragoza Activa i l’Agència Reus Promoció, totes elles exemples de com treure profit social, econòmic i cultural a través d’eixos identitaris de cadascun d’aquests municipis.

La segona jornada es va encetar amb una presentació i reflexió per part de diferents responsables d’equipaments museístics de la comarca que van demanar una acció planificada en l’àmbit comarcal promocionar conjuntament aquests actius. En la mateixa línia es van expressar els responsables dels festivals i empreses del sector que van fer un clam per una acció cooperativa entre tots els agents culturals i administracions.

  

 

 

La part més crítica va ser la intervenció de Ramon Arnabat, membre de l’Institut d’Estudis Penedesencs, qui al valorar la trajectòria dels quatre anys de l’edició del Llibre Blanc de la Cultura del Penedès, “tots els ajuntaments que van participar i van fer les seves propostes no han complert absolutament res”, va dir. Arnabat va recordar precisament que el Llibre Blanc de la Cultura del Penedès, ja plantejava que calia “situar la cultura com una prioritat per part de les administracions i voluntat de tirar-ho endavant, treballant de manera cooperativa i amb una visió penedesenca”.

Aquesta jornada va cloure amb la intervenció de les sis alcaldesses de la comarca del Garraf, Olga Arnau, de Vilanova i la Geltrú, Rosa Huguet, de Canyelles, Rosa Fonoll, de Cubelles, Marta Verdejo, d’Olivella, Abigail Garrido, de Sant Pere de Ribes i Aurora Carbonell, de Sitges. Les sis van mostrar el seu compromís de treball conjunt per crear estratègies de col·laboració al voltant de tots els actius culturals de la comarca del Garraf.

A la primera edició, el Quadern Blanc de l’Economia del Garraf va compendiar estratègies, directrius i actuacions a implementar a curt, mitjà i llarg termini. També en aquesta segona edició es preveu l’edició de resum, amb les aportacions dels ponents i les conclusions.

L’Agència de Desenvolupament, NODE Garraf, és una entitat pública consorciada formada per administracions públiques i agents socials. D’aquest ens neix l’Hèlix Garraf que es presenta com un fòrum permanent d’intercanvi i cooperació entre els agents socials i empresarials de la comarca, també amb la participació del sector públic. Una de les accions que impulsa Hèlix Garraf és precisament aquest Simposi Garraf.

Aquesta web fa servir cookies per millorar l'experiencia d'usuari, si continues suposem que hi estàs d'acord Més informació

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar